A poc a molt

L'enigmàtica manera que té de tallar-se les ungles, recargolat sobre si mateix, com si tot ell fos un microcosmos, un forat negre, una galàxia paral•lela que no entén de convencions socials a l'hora de tallar-se les ungles. Udola, mentre se les talla udola.
Mai no he sabut si ho fa per dolor o per plaer. Mai no he tingut el valor de preguntar-li i trencar el deliciós espectacle dels seus peus ballant una dansa espasmòdica, un ball diví amb connotacions humanes, però poques. Molt poques connotacions humanes. Al cap i la fi, ¿qui no té somnis absurds sobre els desitjos sexuals de les granotes, sobre els deliris universals de la pluja daurada dels estels? Si ho he dit. Ho he dit. Doncs ell no somnia ni amb granotes pervertides ni am orina estel•lar. No té aquesta dosi de bogeria elemental. Ell, en canvi, es talla les ungles enigmàticament. Aquesta és la seva solució per al tedi, que s'enganxa a la pell amb els seus braços peluts però prims. Molt prims. Llavors tot passa tan ràpid. Jo em quedo mirant els bocins de cèl•lules mortes que havien pertanyut a les puntes dels seus dits, i es crea un buit en el temps. Com una ejaculació precoç però tan i tan bella, tan consistent, que no importen els microsegons que han transcorrit des de la penetració. Anal, ocular, vaginal, nasal, emocional. Això ho deixo a l'elecció del karma. Aquest home ha nascut per tallar-se les ungles així com ho fa ell, tan enigmàticament. Com un sospir mal sospirat, com un petó lleu fet al melic d'una dona vella, molt vella. Tan vella que ja queda poc per a que neixi. Perquè tot és un cicle. Un cicle tan deliciós, tan aiguardent, tan bell que de vegades se’ns revela que el significat de la vida està en tallar-se les ungles enigmàticament. Udola. Mentre se les talla udola.